Mejia: ‘Sierra Nevada hauria d’ajudar-me a arribar en millor estat de forma’ al Campionat d’Europa júnior de natació en aigües obertes

Mejia: ‘Sierra Nevada hauria d’ajudar-me a arribar en millor estat de forma’ al Campionat d’Europa júnior de natació en aigües obertes

Ordino, centre de tecnificació esportiva.— El circuit particular d’Alexandra Mejia en el tram final de temporada (entre juliol i octubre 2023) ja està en marxa. Consta de 5 proves, 4 de l’especialitat ‘Open Water’ i 1 campionat en piscina de 50 m a Poitiers, França, amb el que va tancar la temporada oficial en piscina la setmana del 18 al 23 de juliol. Els campionats en aigües obertes celebrats a Dunkerque a finals de juny, i Sevilla al començament del mateix mes, també formen part d’aquesta planificació.

Mejia, especialitzada en proves de distància, durant els mesos de fred amb temperatures extremes, habitualment neda les proves de 1500 m, 800 m, 400 m i 200 m estil lliure. Sempre en campionats oficials de França. Tots en piscina de 50 m, on treballa la resistència, la potència física i la velocitat.

Neda kilòmetres, amb un sol objectiu: Competir millor en aigües obertes.

Durant un campionat oficial en piscina, pot arribar a nedar més de 5 km només en proves oficials (sèries i finals) sense comptar entrenaments i preparació i lògicament depenent de les proves en què participi.

‘La preparació amb la selecció espanyola de natació — d’aigües obertes júnior — a Sierra Nevada hauria d’ajudar-me a arribar en millor esta de forma’ ha dit Mejia en una trobada al CTEO i amb relació a la seva participació en el Campionat d’Europa júnior de natació en aigües obertes, de Corfú, Grècia. Durant la trobada, també s’ha parlat de les proves que li resten abans d’arribar a la fita final de la temporada, prevista pel cap de setmana de l’1 de setembre. Una travessia a Peníscola, i dues proves de Copa del Món (una AQUA i una altra LEN) formen part d’aquest període de preparació.

En una prova d’aigües obertes, intervenen diversitat de factors que afecten el rendiment i són aliens a la forma física o les capacitats del competidor. Aspectes com la qualitat de l’aigua —dolça, salada, ‘potabilitat’ o terbolesa — o la temperatura, la presència de meduses, l’ètica dels rivals, o el corrent s’han de tenir present. No fa gaire, la terbolesa de l’aigua del riu Guadalquivir, Sevilla, li va provocar Mejia, arcades durant una prova i la va fer vomitar fins a tres cops durant el recorregut. La posició final de Mejia en aquell campionat, 10a no va ser dolenta, però objectivament ha estat per sota del seu potencial i rendiment òptim. ‘A Dunkerque, hi havia Meduses —un fet informat pel comitè organitzador de la prova abans de donar la sortida —, mai no hi havia vist tantes! Literalment nedàvem per sobre d’elles… sort que no picaven!! Contrari al que es podria pensar d’aquella prova tinc un record agradable, em vaig divertir moltíssim, em va agradar molt nedar allí…’ Ha comentat Alexandra en un moment previ a la trobada.

En aigües obertes, l’experiència contribueix a la gestió positiva dels factors que afecten el resultat; el sentit tàctic i l’actitud se sumen a la forma física i fan la diferència entre els nedadors que acaben en millor posició.