05 oct. Finalitza el clínic FINA d’entrenadors de natació amb Raúl Bernal
Ordino, centre de tecnificació esportiva, sala polivalent.- Fins a un total d’onze persones han participat del clínic d’entrenadors de natació FINA, impartit del 29 de setembre al 2 d’octubre, per l’experimentat i reconegut formador Raúl Bernal, a la sala polivalent del centre de tecnificació esportiva d’Ordino.
Bernal, és el tercer representant tècnic FINA de prestigi, que passa per Andorra en l’últim mes. Prèviament, han estat Anna Montero, directora tècnica de la RFEN Artística i membre del comitè d’innovació FINA i Anna Garcia, presidenta del comitè català d’àrbitres.
Exnedador d’alt rendiment i entrenador superior de natació amb més de vint-i-cinc anys d’experiència, Raúl Bernal, és llicenciat en ciència de l’activitat física en l’esport. Ha estat director tècnic del club de Natació Metropole, director tècnic de la federació extremenya de natació, i entrenador de clubs com el Thanyapura tailandès i el qatarià H2O Swim Club, un dels clubs orientals més potents del sud-est asiàtic amb prop de 1500 nedadors. Actualment, compagina les seves responsabilitats FINA, com a director tècnic del Club Esportiu Nados de Castelló.
La convocatòria del clínic, era plural i estava adreçada a primers, segons i tercers entrenadors de clubs andorrans.
Raúl Bernal: ‘El primer objectiu del clínic, és col·laborar amb la FAN en la formació d’entrenadors: Expandir i actualitzar les nocions d’entrenament que, per innovadores, no estan a l’abast de tothom; El segon objectiu, és expansiu i busca enfortir, amb informació concreta, les àrees que afecten el rendiment esportiu sobre les quals, en teoria, podem influir com a entrenadors: Tracta sobre aspectes biomecànics, lògics, metodològics i fins i tot psicològics’.
‘L’actitud del grup ha estat fantàstica, continua Bernal, amb ganes d’aprendre, d’actualitzar-se i oberts a nous coneixements. A noves formes de veure l’entrenament i l’anàlisi de la tècnica. Com el cas d’en Daniel —Múgica, 1r entrenador del club de natació Encamp—, a qui conec d’haver coincidit en més d’una ocasió, en tantes i tantes competicions. Em reconforta, veure “la gana” professional que té d’actualitzar-se i l’actitud amb la qual afronta el canvi sobre conceptes que per ell podrien ser fonamentals. Les tècniques, i la forma d’ensenyar-les, canvien i evolucionen. FINA i molts entrenadors de natació, com en altres disciplines de l’alt rendiment, estan interessats i treballen perquè això passi i continuï passant. Què una persona amb la trajectòria d’ell, que segurament ja ensenyava quan jo era aleví, s’interessi per un clínic d’aquest tipus, sigui receptiu amb el coneixement impartit i que es plantegi aprendre-les o assimilar-les per a incorporar-les al seu pla de treball, és admirable’.
